Quart poder… però de debò!

by Àlex Raga Vàzquez

De periodisme independent, quedava poc. De periodisme pamfletari i venut als (ALS) poders, molt. No, no és la URSS, ni Cuba. És l’Estat espanyol al començament del segle XXI. Els pocs grups que controlen els mitjans amb més públic estan completament contaminats pel poder econòmic i polític. Escudant-se en la llibertat d’expressió i la independència –periodística– amaguen les situacions més injustes i sols destapen casos de corrupció quan són del rival polític –que també els hi ha a dins dels propis partits–.

Sempre queden, però, mitjans decents i professionals que no es venen. Són aquests els que han mantingut viu l’esperit de reforma dels mitjans i els qui han impulsat experiències com Periodismo Humano o La Marea. Són aquests als qui se’ls va dedicar una versió original i creativa del Benvolgut de Manel sota el nom de Decebut, compartida mitjançant una llicència Creative Commons (sí, els detalls importen). Cal no oblidar que aquests mitjans –normalment en forma de cooperativa– han sobreviscut amb una regulació que no els beneficia gaire. Cal, doncs, donar-li la volta a la truita i dotar-nos d’una llei integral de comunicació que done resposta als molts serrells solts que hi existeixen:

1. Les grans empreses són propietàries dels mitjans de comunicació. És una de les claus, sinó LA clau, que els mitjans siguen acrítics i renuncien al periodisme d’investigació. En Los Dueños de la Información II, el bloc La Mirada del Mendigo posava de manifest el control directe o indirecte del poder econòmic sobre la comunicació, molt visualment. Amb aquestes dades, s’entén que certs mitjans no parlen de certs escàndols en certes empreses i que sols argumenten des d’un únic punt de vista econòmic.

2. Els mitjans de comunicació depenen de la despesa publicitària de les grans empreses. Les grans empreses, a més de controlar els mitjans internament, també ho fan externament. L’aportació de la compra d’exemplars, les subscripcions i les subvencions no arriben per cobrir les despeses de producció dels mitjans, per la qual cosa depenen de la publicitat com a font de finançament. Als darrers 10 anys El Corte Inglés mai no ha estat per sota dels 5 primers grups en inversió publicitària. La Marea explica en el seu primer número com han aconseguit que no es parle d’ells als mitjans: El Corte Inglés. La publicidad en los medios hace intocable al gigante.

3. La llibertat de premsa i d’expressió estan condicionades per la capacitat econòmica. Hui dia, sols una inversió potent pot posar en marxa un mitjà de comunicació potent i amb pretensió de ser capdavanter. Si ens endinsarem en la propietat dels grups inversors dels mitjans de comunicació ens n’adonaríem de la capacitat econòmica dels inversors. Sense capacitat econòmica, doncs, és impossible dotar-se de tots els factors de producció necessaris.

4. El Dret a la Informació no abasta tothom. Continuen dempeus molts obstacles de diversa índole que ho impedeixen: infraestructura, geografia, accés, gènere, capacitat de comprensió i utilització… Sense una informació diversa i de qualitat no és possible desenvolupar un concepte de ciutadania plena.

“Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el no ser molestat a causa de les seves opinions, el d’investigar i rebre informacions i opinions, el de difondre-les, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d’expressió”

Article 19 – Declaració Universal dels Drets Humans

Sovint es recupera el concepte burkenià del periodisme –allò del Quart Poder– per defensar la utilitat dels mitjans. Però, ni són poder, ni són útils, perquè estan controlats pels mateixos qui controlen les decisions polítiques. Cal doncs, dotar-nos de ferramentes legals per acabar amb aquesta lacra. El Periodisme ha de ser el contrapés dels (DELS) poders. Cal dotar-nos d’una Llei Integral de Comunicació que:

  1. Allunye les grans empreses i el poder econòmic dels mitjans de comunicació
  2. Garantisca que la publicitat no serà la principal font de finançament dels mitjans
  3. Concedisca els recursos necessaris perquè els mitjans populars puguen sobreviure
  4. Faça efectiu el Dret a la Informació acabant amb les tanques que existeixen
  5. Fomente el periodisme de proximitat i investigació
  6. Sente les bases perquè a les institucions acadèmiques s’eduque en mitjans i comunicació
  7. Done el poder als periodistes, tot i allunyant qualsevol tipus de control polític
Anuncis